Ja fa uns deu anys vaig iniciar-me en el culturisme. Al principi ni sabia diferenciar el culturisme del fitness, per mi tot era el mateix, aixecar pesses i passar-se una bona estona sobre la cinta de còrrer, el rem o la bicicleta.
Hores mirant per internet, cercant consells que m'ajudessin a entendre com fer les coses per obtenir el màxim de les hores d'entrenament. Entrava amb vergonya a les botigues de suplementació que trovava arreu, i en aquell moment sobretot buscant la manera de reduïr el greix corporal. Escoltava amb atenció cada una de les paraules del dependent, convençut de que cada paraula era certa.
Amb el temps, t'adones que tota aquella informació que busques, es relativa. Moltes pàgines web que es contradiuen i ja no saps que és cert. Moltes botigues que tant sols busquen vendre't productes per plenar les seves butxaques...en una industria que cada any mou molt mil.lions, tothom vol el seu troç de pastís.
I van passant els anys, la gent, les webs, les revistes i t'adones que el teu cos té la resposta, perquè cadascú reacciona de manera diferent als estímuls, tot i haver pautes establertes, que aprens a valorar amb el temps.
Però l'efecte del culturisme va molt més enllà del físic. És cert que busquem millorar-lo, arrivar a uns objectius que ens faci mirar amb orgull el nostre cos i el canvi que ha sofert. Però la ment va fortament lligada a aquest esport. I és amb el pas dels anys que arrives a ser conscient. La ment ho és tot. El cos falla abans que la ment, i on va la ment va el cos. Hi ha dies en que prefereixes quedar-te al llit dormint una hora més, o arrives massa cansat de la feina, o simplement estàs mandrós al gimnàs i no entrenes com saps que hauries de fer. És fàcil perdre la força de la motivació i és aquí on has de buscar la manera de revifarla. Cadascú té la seva manera, miran't fotografies o videos de culturistes que admires acostuma a ser la millor opció. Crec que una molt bona opció és simplement no plantejar-te la possibilitat de fer altre cosa que no sigui entrenar. Et plenaràs de pensament que et seràn més atractius que anar a patir al gimnàs, però quan apareixen, s'han d'allunyar de la ment. No deixar que durin ni un segon, que no et facin dubtar.
El culturisme es sacrifici, arriva un moment que esdevé un sacrifici dolç al que volem entregar-nos. Constància, sacrifici, força de voluntat. Tant en el gimnàs, mentres aixeques les peses, com a la cuina on has de controlar la dieta al màxim perquè ets conscient que el 80% del progrés esdevé de com menges. I el que més plena és veure com tota aquesta discilplina que necessites quan ets culturista queda vinculada a la vida en el seu dia a dia. Qui lluita com a culturista, lluita com a persona, com a treballador. Ets conscient que a la vida res gran arriva sense sacrifici.
